Tots sabem en el segle que vivim. Moltes vegades estem més preocupats per assolir objectius i exagerar preocupacions que d'intentar disfrutar del moment i intentar aconseguir allò que en diem felicitat i que no sé fins a quin punt tenim clar com s'aconsegueix o més ben dit el que és.
Amb aquest text pretenc donar una visió personal de com millorar i afrontar el día a día per intentar veure les coses d'una manera diferent, com sempre amb positivisme, força i confiança.
Voldría definir el día a día de qualsevol persona, com un repte per intentar ser feliç i gaudir del moment, com s'acostuma dir. Aquest repte, aquest día a día, m'agrada comparar-lo amb un fil, un fil el qual és molt fràgil i el qual té diferents camins/rutes.
Alguns exemples d'aquestes rutes i camins d'aquest fil podríen ser per exemple el día a día a la feina. També podría ser un día d'entrenament o bé un partit de bàsquet. Podría ser un moment amb la teva parella, o bé un bon sopar.
Totes aquestes situacions són totes conductores de felicitat, en les quals sempre intentem ésser el máxim de feliços possible, no sempre aconseguint-ho però.
En qualsevol dels citats exemples hem tingut el que jo en dic temps morts. M'explico. Quant dic temps mort, em refereixo en aquell moment on no em surt res a la feina. En aquell moment on em pregunto que hi faig aquí, si he escollit bé la mateixa. Un temps mort, pot ser aquell moment on no entenc la meva parella, un moment que no estic 100 % feliç. Un temps mort pot ser un día en que no em sento bé físicament o bé no m'entren els tirs en un partit de bàsquet.
En tots aquest moments, és a dir en tots aquests "temps morts", tenir èxit és un concepte millorable. En tots aquests moments, el nostre objectiu és estar per sobre d'aquest fil tan fràgil i per tant intentar estar el que en diem satisfets, feliços.
Com gestionem aquests temps morts depèn o pot dependre en part de nosaltres.
Si aquell día crec que no em surt res a la feina, faré bé de centrar-me en coses bàsiques. Coses simples, que no necessito un excessiu estat d'ànim per a que em surtin perfectes. Però he d'intentar sumar, tot el que es pugui. Si sumo, segurament em sentiré realizat, potser no al moment, però si en un futur immediat. Això, si realment ens agrada el que estem fent, ens portarà a estar més orgullosos de nosaltres i per tant més satisfets i més feliços.
Si un día no estic bé amb la meva parella, m'he de centrar en els moments bons. M'he de recordar tot el que em dona día a día, en tot el que està disposat/da a fer per mí i el gran benefici que això suposa. Això segurament ens portarà a l'èxit i a la felicitat. Felicitar des d'aquí als meus pares, un exemple d'èxit que precisament avui fa 30 que es van casar. Per mí un exemple de gestió de temps morts. Que n'hi han hagut.
Si un día els tirs no m'entren, o bé no estic físicament, m'he de centrar en sumar per l'equip. En fer petites coses i petits detalls que poden ajudar a guanyar el partit. He de saber gestionar i focalitzar els meus temps morts. Possiblement aquests petis detalls ajudaran al equip a fer un pas endavant i guanyar el partit. Depèn de nosaltres, de la nostra gestió personal.
Amb aquests exemples, la meva intenció és donar una visió personal de què si que es pot fer alguna cosa per millorar. Que no tot és mala sort i que hi hem de posar de la nostra part. Hem d'intentar estar per sobre d'aquest fil fràgil el màxim de temps possible, perquè totes les seves rutes poden ser meravelloses. Saber que no ens podem rendir, que el millor encara ha de passar, i que per sort nomès són temps morts, els quals podem fer més llargs o més curts, però que si volen estan morts.
"La veritable mesura d'un home no la dóna la seva actitud en moments de fortuna o benestar, sinó quan s'enfronta a les adversitats de la vida" Martin Luther King.
Fins la pròxima (espero no tan llarga).
Salut!
Sergi.
